Ludwig, bocabadat, ho escodrinyà tot.


Municipi:València
Comarca:València

testing image

Ludwig, bocabadat, ho escodrinyà tot.

-Aquests ballarins pareix que hagueren eixit del Fígaro de Beaumarchais -mussità.

-Sí -corrobora Eugen. Fa la impressió que, en compte d'anar a matar uns toros salvatges, aquests gladiadors s'hagen vestit així per representar El barber de Sevilla.

Quan l'agutzil es retirà, després d'empomar la clau que havia sol·licitat al president, s'obrí la porta del corral i Mimoso, un brau negre i poderós de banyes separades, féu una sortida ràpida, decidida i audaç. Desllumenat pel sol i atordit per la cridòria del públic, després d'ensumar cada racó dels refugis, la bèstia es plantà al mig del clos i allí esperà, indefensa, a veure què s'esdevenia, sota l'atenta mirada d'Arjona, que n'observava de lluny les possibles inclinacions i tirades. La correguda havia començat; en primer lloc eixiren tres picadors, els quals, ajudats pels xulos dels capots, citaren l'animal a rebre puntades de pica. El brau era dur i atrevit; tant que, al cap d'una estona, quan el so de les trompetes i el redoblament dels timbals anuncià el canvi de la sort de vares, Mimoso havia desbudellat quatre cavalls que romanien tirats per l'arena, moribunds i exsangües.

Llavors començà la tanda dels banderillers, els quals, àgils, astuts i amb una sang freda heretada de pares a fills, foren capaços de driblar l'animal, d'esquivar-ne les banyes i de sortir indemnes de l'encontre, havent-li plantat tres parells d'aquells pals feridors sobre el llom, que anaven embolicats amb una vistosa oriflama. L'efecte de les noves ferides, lluny d'apaivagar-la, encabrità encara més la bèstia, la qual se'n reféu de la humiliació atacant-los, quan de nou el so de la música donà per conclòs aquest terç i anuncia el pas a la sort de l'espasa, que el públic celebrà amb aplaudiments, cridòries i altres manifestacions de satisfacció i complaença. Era notori que la concurrència xalava.

-Així degué ser a l'antiga Creta -deixà anar el comte Sforça.

-Tan sofisticat, creieu? -preguntà Ludwig. I afegí:- Aquesta sembla una festa molt reglamentada, però no per això menys curiosa. M'he alegrat de tenir ocasió de presenciar-la, ara que recorde haver-ne llegit no fa gaire una descripció magnífica, que ben bé podria haver-se referit a aquesta mateixa vesprada.