Plant i memòria de Manuel Sanchis Guarner


Plant i memòria de Manuel Sanchis Guarner
Et recordam entre fràgils margarides d'hivern,
per difícils plujoles i somriures,
et recordam pels bells revolts de la paraula.
Adesiara esperances que s'ablamen,
que s'apaguen porugues en el racó del gat.
Matins d'estiu desats als guarda-roba
sota bolles de gas, branques d'espígol.
Et recordam per etimologies
d'aquell esguard que s'alça de puntetes,
per correctes gramàtiques dreçades
contra gestos obscurs en el capvespre.
I encara el ruixim de l'alba incerta
que tot sovint ens acarona els polsos;
en el caliu que ens crema la mà dreta
quan la cendra esdevé suau domini.
Et recordam al nostre pa de cada dia,
en el despatx, en el carrer, per les sabates,
tot fent cua al cinema, en la tristesa
d'un diumenge horabaixa amb flautes tendres.
Et recordam en la grisor de lluites fosques,
en la fatiga que ens rosega la mirada,
absent i pur, part damunt de les hores,
tu que ens mostrares el camí del somni.
Et recordam.