Plant i memòria de Manuel Sanchis Guarner

Plant i memòria de Manuel Sanchis Guarner

Et recordam entre fràgils margarides d'hivern,

per difícils plujoles i somriures,

et recordam pels bells revolts de la paraula.

Adesiara esperances que s'ablamen,

que s'apaguen porugues en el racó del gat.

Matins d'estiu desats als guarda-roba

sota bolles de gas, branques d'espígol.

Et recordam per etimologies

d'aquell esguard que s'alça de puntetes,

per correctes gramàtiques dreçades

contra gestos obscurs en el capvespre.

I encara el ruixim de l'alba incerta

que tot sovint ens acarona els polsos;

en el caliu que ens crema la mà dreta

quan la cendra esdevé suau domini.

Et recordam al nostre pa de cada dia,

en el despatx, en el carrer, per les sabates,

tot fent cua al cinema, en la tristesa

d'un diumenge horabaixa amb flautes tendres.

Et recordam en la grisor de lluites fosques,

en la fatiga que ens rosega la mirada,

absent i pur, part damunt de les hores,

tu que ens mostrares el camí del somni.

Et recordam.