Lo Rat-Penat (fragment)


Obra:Obra valenciana completa (p. 246-249)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Lo Rat-Penat (fragment)

 

Era un Rei: los nostres avis

el veren: los cabells rulls;

la mel d'amor en los llavis,

la llum divina en los ulls.

La creu en lo pit portava;

en los combats li donava

Sant Jordi son cavall blanc;

i sa espasa, raig de guerra,

féu fructificar la terra,

regant-la amb heroica sang.

 

Sempre baix les dures malles

sentiments guardava purs;

com guanyava les batalles,

aixís dictava els bons furs;

era, en pau i en guerra, eixemple

dels grans; humil en lo temple;

ministre armat del Senyor:

tal, admiració dels pobles,

veig en llegendes i cobles

a Jaume, el Conqueridor.

 

Tot joiós, gentil i alegre,

tot falaguer era en ell;

sols paurós, sinistre, negre,

sobre lo daurat capell,

en lo lloc del real signe,

amb ulls d'esperit maligne,

obrint la gola afamat,

les verdoses ales ertes

estenia, sempre obertes,

l'espantable Rat-Penat.

 

Era senyal i figura

del combat penós i etern

que en la vida sempre dura,

nit i dia, estiu i hivern;

de la vigilant saviesa

que té sempre l'ala estesa;

de l'indomable valor,

que en guerra traïdora o franca

mai los ulls matiners tanca

per descuit, cansanci o por.

 

Al vore el signe terrible

sobre el front d'aquell bon Rei,

com si una força invisible

els subjectara a sa llei,

tombaven tots a ses plantes,

i descregudes o santes,

les gents, amb crit general,

clamaven: «Beneït sia

lo Rei que defensa i guia

poder sobrenatural».

 

En València, ple de glòria,

morí el gran Conqueridor:

mancava-li una victòria,

i la buscà en món millor.

Al vore que els ulls tancava,

lo Rat-Penat, que el vetllava,

tancà les ales també;

mes lo Rei, d'esta manera

(fón sa voluntat darrera),

al Rat-Penat li digué:

 

«Oh bon servidor! escolta,

escolta ma voluntat:

les ales obri altra volta;

vetlla sobre esta ciutat.

Tot mon amor posí en ella:

valenta, pietosa, bella,

mes Barres per blasó du:

sobre eixes glorioses barres

clava bé les fortes garres

i eixampla les ales tu! ».