Per sempre més adéu a la terra estimada.

Per sempre més adéu a la terra estimada.

La nostra joventut i els grans amics, perduts.

Tot el que era bell ara és desfet, dispers o lluny.

Sense joia ni llar, vençut i no en pau em sent.

¿On les cases de València? ¿On les veus dels seus coloms?

Tot s'ha perdut. S'ha perdut el Pont i la Russafa.

S'ha perdut Mislata i Massanassa. Tot s'ha perdut.

¿On són aquells prats amb rius i arbredes verdes?

¿On són els indrets flairosos on solíem retirar-nos?

¿On el zèfir sempre fresc? ¿On els crepuscles amables?

Ai València! Què s'ha fet d'aquells matins on el sol

jugava amb la mar tot corrent per l'Albufera!