En Teodor Llorente hi havia quietud i meditació.


Obra:València (p. 59-61)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

En Teodor Llorente hi havia quietud i meditació. Anticipadament calb, el seu front, front pensador, s'enllaçava amb la calba. No perdia per això expressió el front, més aïna en guanyava. En guanyava perquè des de la llisor brillant del crani es passava a la rugositat del front i a l'entrecella corrugada. I aquest contrast realçava més la signìficació frontal. He imaginat alguna vegada la vida quotìdiana, el moviment de totes les hores, l'activìtat de la mà, en Llorente, al llarg de la jornada. Camina el poeta amb lentitud. El seu cos és fort i amb certa grossesa natural, però no obès. La corpulència contribueix -si no era ja instint- a la lentitud del caminar i dels gestos. En la casa, Teodor Llorente decideix, posat en un tràngol difícil, d'una manera equànime. Sempre, fins i tot en les families més cordialment avingudes, se solen suscitar qüestions passionals. El fill discrepa del pare, el pare no tolera divergencia psicológica en el fill, la filla manté amors romàntics que contrarien els pares. En aquests incidents, plens d'envitricolls en què la passió s'enreda, Teodor Llorente escolta atent, serva després un breu silenci i pronuncia al final paraules de serenitat i de conciliació. El seu dictamen és, si definitiu, amorós. [...]

Teodor Llorente s'alça, es vesteix amb calma, saluda els seus pròxims, esmorza, llig un moment els periòdics i es disposa al treball. Com que ha estat escrivint fins ben entrada la nit no pot ser matiner. El descans llarg i profund al llit és, per al treballador mental, el corroborant més eficaç. Descansa llargament el poeta, i confirma amb el descans la seua lentitud i la seua equanimitat. Malgrat el fons innat, Llorente no podria ser assossegat i equànime si, dormint poc i desassossegadament, estiguera l'endemà inquiet i desassossegat. Llorente és al seu despatx d'historiador i d'humanista. El poeta està per damunt de la història i de les humanitats. Poeta és Llorente a la seua alcova, al despatx, a la redacció, al carrer, a tota hora. A casa, el periodista comença ja al principi de la jornada a entrar en comunicación amb la realitat universal i violenta. Violenta en la política, en la vida social i en les lletres. L'arravatament pasional camina barrejat inevitablement de tots aquests ordres de la vida.