Vila d'Igualada, pàtria del meu cor...


Municipi:Igualada
Comarca:Anoia

En aquest carrer va viure el poeta Jaume Boloix i Canela (Igualada, 1866–Barcelona, 1921), qui ens el descriu, amb vivències incloses, en aquest poema amb tons d'enyor i records del temps passat. D'el text cal destacar-ne dos elements: en primer lloc, el diàleg que el poeta estableix amb la mateixa ciutat d'Igualada, que, en sentit poètic, i tal com hem pogut observar en molts altres poemes d'aquesta geografia literària, acaba convertint-se en un personatge que, completament viu i actiu, influeix en la vida, en el destí i en la manera de ser dels seus habitants. En segon lloc, també és important veure com es construeix el to elegíac del poema, en el sentit que el jo poètic construeix un món que, per diverses causes, ha desaparegut; d'aquesta manera, la poesia, com a gènere literari però també com a mecanisme de la memòria, es converteix en una eina fonamental per reconstruir —i per traslladar, tot i que de manera momentània, al present— una sèrie de records i vivències que, d'altra manera, s'haurien perdut irremeiablement.
testing image
Veu de Núria Camps:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/QAFfHTxL0BSbxm3deZfA.mp3

Vila d'Igualada,
pàtria del meu cor,
cel de ma infantesa,
niu dels meus amors;
deixa'm fer memòria del carrer de casa,
deixa que te'n parli del carrer del Clos.
Quan el veig en somnis
veig el meu bressol,
veig cremar estelles
a la llar de foc;
quan el veig en somnis sento que la mare
tota amorosida m'omple de petons.

Oh carrer de casa,
més bonic que tots,
quan de tu em recordo
sempre sóc un noi;
quan de tu em recordo tot són alegries,
belles esperances, tendres il·lusions.

Quan els Reis arriben
veig el cistelló,
quan floreix la Pasqua
sento els cants d'amor;
veig la llàntia encesa de la gran Doctora,
sento de les gralles l'espinguet joiós.
Qui pogués tornar-hi
al carrer del Clos!