Jo so fill d'un poble de muntanya...


Obra:Records (p. 203-204)
Comarca:La Selva

testing image

Jo so fill d'un poble de muntanya: joliu i pintoresc; encerclat de boscúries gegantes i a recer de l'altívol Montseny, front lluminós de nostra estimada terra. De petit que ja la vida bosquerola m'atrau poderosament. Passar jornades senceres a l'esteller d'una colla de roders, a la barraca dels carboners o a la plaça dels pinyonaires, veus aquí una delícia, després d'haver gosat belles estones en escons de masies muntanyeses entre la gent pagesa, sobtant-los a l'hora de la feina en llurs campes.

¡Quins dolços records ne servo d'aquelles èpoques felices en què, deixant tot joc infantívol i tot esbarjo propi de la jovenesa, me feia fonedís dels de casa, i a l'aventura, de tros en tros i d'afrau en afrau, recorria tota aquella comarca sens parió i que ben pocs coneixen!

¡Quantes festes majors de poblet, quants aplecs i quantes romeries havia seguit encisat pel perfum que es desprèn d'aquells costums quan no son malejats per influències foranes!

Més d'una vegada, suggestionat per la grandesa d'un paisatge, o per lo misteri d'una posta de sol, sentint brandar l'oració del capvespre, suau i majestuosa, davallant del revellit i solitari cloquer, amb la veu dolça i argentina de la campana, la nit m'ha barrat el pas al pregon d'una vall o al cim d'una collada, envoltant-me allavors tots els remors de les solituds enlairades i no quedant-me  més remei que passar la nit en alguna cabana o en alguna bauma, quan no al ras, mal cobert per un sostre de ramatge a l'esclat de la primavera... D'aquell temps feliç, res més que el record me'n queda... I que em plau sovint bressolar-m'hi en aitals records, a l'hora sobretot en què esclaten les belles esperances en mon cel tant ennuvolat! Un perfum embriagador embolcalla la meva ànima, i mon cor, avassallat per la poesia, ma companya fidel, bat dolçament i em fa prendre la ploma per a abocar-los al paper.