L'empleat l'esperava a les onze al portal de la finca...


Obra:El professor d'història (p. 157-158)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

L'empleat l'esperava a les onze al portal de la finca,  i ell hi havia arribat caminant sota el sol de juliol, cobert amb un barret d'ala ampla i molla, un barret protector i barat Made in China, caminant solitari des de la parada d'autobús prop del pont de l'Àngel Custodi amb les bèsties de bronze infernals, i el trànsit per aquella prolongació nova de l'antiga Albereda era escàs perquè no era ben bé un bulevard o gran via ni molt menys una continuació natural d'aquell passeig d'àlbers, cavalls i carruatges elegants d'un altre temps sinó mitja avinguda interrompuda i excessivament ampla edificada únicament en un costat, feta de blocs discontinus, torres altes de  pisos, d'arbres molt joves i jardinets anèmics, de gespa pàl·lida, i a l'altre costat no hi havia edificis o cases sinó el vell llit del riu allí ja més ample escampat ja fora de la ciutat verdadera i per tant sense els marges i murs de pedra antiga que la protegien, allí ja sense forma ni memòria de riu, ja només un espai ocupat per aquelles construccions de ciment blanques disper­ses de volums tan estranys i per a ell incomprensibles, però algun sentit devien tindre i ja en parlaria amb Irene quan les contemplaren amb calma, no una vesprada de diumenge de Pasqua per a menjar-se la mona o el berenar i evocar altres dies de Pasqua infantils, sinó com a veïns amb llotja o balcó d'espectadors permanents d'aquella disneylàndia o gran fira per a adults blanca i grisa amb el nom presumptuós i fal·laç de Ciu­tat, aquella fira amb barraques de ciment i de vidre que de manera repugnant abusava, pensà, de les paraules Arts i Ciències ja tan desinflades i tan rebregades i que així, aplicades a aquell parc d'atraccions, acabarien definitivament de perdre el poc crèdit que els quedava; i si aquella Albereda novíssima acabada d'obrir, no l'antiga per on des del segle XVII s'exhibien cavallers a cavall i on fins entrat el XX passejaven fent roda carrosses o cabriolets amb dames alegres o famílies senceres com en un modestíssim carrusel parisenc els diumenges al Bois de Boulogne, si aquella prolongació no tenia el trànsit que s'hi podria esperar per l'amplària i per l'aspecte important, devia ser perquè estava poc poblada, i també perquè encara era un camí sense eixida, una avinguda atzucac tallada bruscament contra un mur i una tanca allà on passaven les vies del tren, i en aquella hora de sol de juliol massa intens hi havia ben pocs vianants que acudiren a l'antic riu ara parc a passejar gossos, a córrer pels camins, a dur nens a jugar amb el Gulliver gegant, o a visitar els edificis exòtics, museus, planetaris, aquaris, i altres atraccions i espectacles.