Abans de baixar la rampa que porta al parc del llit del riu...


Obra:El professor d'història (p. 58-59)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

Abans de baixar la rampa que porta al parc del llit del riu, van passar uns minuts recolzats a la barana mirant com les criatures, aquell dia de Pasqua, suposà, molt més abundants que cap dia, s'enfilaven per les cames i els braços del Gulliver gegant que jau al fons esventrat enmig d'un recinte tancat per a infants, Gulliver de ciment pintat amb la casaca oberta al país de Lil·liput, però amb el pit, els braços i les cames fets amb relleu invertit de manera que formaven concavitats com si foren peces d'un tobogan per on podien llançar-se els petits lil·liputencs, però si almenys els pares i les mares hagueren llegit com cal els llibres de Jonathan Swift sabrien que aquells viatges no eren narracions innocents per a entretindre els infants, eren espills perversos per a mostrar com es d'estranya i absurda la nostra pròpia civilització quan es mira des d'un punt de vista alterat i grotesc, com havia pogut l'heroi viatger acabar convertit en ninot per als jocs infantils? Com ell mateix, va pensar quan baixaven, que també se sentia viatger estranyat per aquell parc nou i aquelles construccions de ciment de capritx industrial sense història arribades d'un espai exterior que ocupaven espais que ell havia conegut com a canyars extensos i herbassars silvestres, quan era encara una selva salvatge suburbana aspra i forta que s'obria des d'aquell mateix punt on s'acabaven els antics murs de pedra del riu que protegien la ciutat feia segles, i llavors ací el riu ja sense murs es tornava a escam­par entre ruïnes de fàbriques perdudes a l'esquerra i el Camí de les Moreres a la dreta, però de les moreres potser no en quedava ja cap que per Pasqua donara la fulla tendra que ali­menta els cucs, i d'una de les fàbriques, molt prop del pont, només n'havien deixat dos fumerals altíssims de rajola, incongruents i sols, xemeneies perfectes però sense sentit, com un record o emblema de la història propera i tanmateix una història arrasada, una història contemporània però ja tan remota com si fóra medieval o romana, com en un quadre de Giorgio di Chirico, pensà, on el present és ja impecable ruïna futura, i mirant cap a l'altre costat hi havia la cúpula blava de l'església de Montolivet i havia recordat les campanes alegres i la missa nocturna de glòria, però d'aquells xiquets que abans havien vist al tobogan del cos de Gulliver i que ara veien jugant i corrent sota la vigilància dels pares, cap de tots amb certesa no havia estrenat espardenyes, i poquíssims, amb la mateixa cer­tesa, devien saber què era una missa de glòria, què era la festa de Pasqua, com fan els cucs els capolls de seda, i què volia dir Montolivet.