I així em porta a un restaurant de Malva-rosa...


Municipi:València
Comarca:València

testing image

I així em porta a un restaurant de Malva-rosa, davant el mar, a menjar una paella. En alguns carrers -que el cotxe travessa- es veuen els preparatius que s'estan fent per a la cremada de les falles de Sant Josep. D'aquí a pocs dies correrà la pólvora, i el soroll, en aquesta ciutat, serà immens. No he vist mai cremar cap falla, però me n'han descrit la infernal fressa. Fer fressa, fer una enorme fressa... ! Quina activitat més estranya en aquest país de gent tan astuta, tan dialècticament suggeridora -en el país de Sor Isabel de Villena, que escrivia tan bé! Segurament per la meva escassa vitalitat, el soroll m'atueix. Un dia vindré a València a veure cremar una falla, a sentir-ne el soroll aclaparador i així tenir una excusa per a no veure'n cap més.

Davant la platja de Malva-rosa hi ha tot un carrer de restaurants enormes i lleugerament desballestats, oberts, dedicats a la producció de la paella. El senyor Vilarrasa l'encarrega, apareix la paella i comencem a menjar-la en silenci. Pel meu gust és apreciable -tot i que la meva perspicàcia en aquests afers d'arròs és mínima.

- Senyor Vilarrasa -que jo li dic-, crec que pot afirmar-se que ens trobem davant una paella molt discreta...

- Sí, sí, d'acord, és discreta -em respon-.  El torraet és una realitat... Però, en fi, prepari's per a quan li presenti la que jo faig, que, parlant amb perdó, és de primera...

-Vostè fa la paella?

- Si senyor. L'emplaço a Besalú, a casa, on tinc una paellera.