A la vesprada vam anar passejant fins al final de la platja.


Obra:Tramvia a la Malva-rosa (p. 167-169)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

A la vesprada vam anar passejant fins al final de la platja. La Marisa volia pintar una aquarel·la del natural. Jo em proposava repassar els apunts de filosofia del dret, l'última assignatura de la carrera. Passant la línia dels xalets al final de la platja hi havia Casa Carmela al costat d'una vil·la pompeiana que era, segons deien, de l'escriptor Blasco Ibáñez encara que ara era mig abandonada després d'haver sigut confiscada per la Falange i allà campaven junts els últims Flechas Navales i els primers gitanos. La porta era oberta i les finestres tenien els vidres trencats. Davall el canyís de Casa Carmela servint-se d'una cadira de boga com a cavallet la Julieta va començar a pintar uns blaus molt suaus que pel que semblava extreia del fons de la vesprada. Al seu costat jo estudiava el pensament de Joan Lluís Vives i tots dos menjàvem caragols de mar i clòtxines. L'harmonia vital predomina sobre tota classe d'aristotelisme, havia subratllat amb un llapis roig en aquells apunts. La Julieta ara sucava el pinzell en el color violeta per pintar l'ombra que projectava a l'arena una barca encallada. A la caiguda del sol preníem el bany altra vegada a la platja deserta allà on l'arena començava a ser envaïda pels canyissars. De sobte vaig sentir un tremolí. La Marisa m'eixugava amb la tovallola i jo la besava i ella em deia que teníem els llavis morats.

Vam anar a refugiar-nos a la casa de Blasco Ibáñez. Vam pujar al primer pis on hi havia una terrassa tancada amb unes cariàtides a cada angle i columnes estriades. Una gran taula de marbre sostinguda per quatre lleons alats que hi havia va servir perquè la Julieta s'estirara i aleshores vaig començar a acariciar-la. De sobte ella va sentir por, però aquella casa era deshabitada. Vam anar al tercer pis. Hi havia un ping-pong i uns guants de boxa i uns matalassets, uns armaris tombats i restes de menjar. En un costat del cel ras havien fet un niu les oronelles que entraven i eixien a través de les finestres trencades. Al primer pis hi havia habitacions amb prestatgeries metàl·liques plenes de llibres del Movimiento Nacional, diaris vells, fullets, la col·lecció de la revista Jerarquía. Contra una d'aquelles prestatgeries la Julieta es va abandonar en veure que a la casa no hi havia ningú i que el sol en aquell moment se n'havia anat tot deixant la vesprada plena de fruita.

La casa deshabitada de Blasco Ibáñez era plena de la fruita de la Julieta. Totes les estances buides feien olor del seu sexe. Dreta en aquella habitació es deixava acariciar i encesa per la passió em deia besant-me el coll mon petit mignon, mon petit mignon i des d'allí se sentia l'onatge quasi al peu de la finestra.