No crec haver trobat mai en una casa forastera...


Municipi:València
Comarca:València

testing image

No crec haver trobat mai en una casa forastera i l'acolliment que m'oferí aquella casa. Blasco era un  home simpàtic: una simpatia grossa, de gra gruixut, grollerot, que us arribava a la mateixa pell de l'os. A més, la cultivava amb la mateixa atenció amb què es pot cultivar un test d'hortènsies o de geranis. Era un home alt, imponent, la còrpora enorme -un cos que desplaçava aire-, el cap de cíclop madur, ja una mica rar de cabells, però de faccions acusades, tocades per la llum i l'ombra, àvides, potents, d'una riquesa escultòrica fascinant, dels millors temps del realisme antic. Portava un bigoti retallat que grisejava. Tenia uns ulls negres, brillants, envellutats, però ja immersos en un punt de limfa aquosa, voltats, sota la parpella inferior, d'anelles morades, entre la pell terrosa del pla dels pòmuls. L'aspecte general, potser, era de fatiga, però era una fatiga que es veia a través d'una nerviositat permanent -nerviositat que, si s'esqueia, podia arribar a l'exaltació franca. La seva nota, en el diapasó vital, era més alta que la nota vital normal.