I la Roseta, que callava i feia un gest de dIsgust...


Obra:Flor de maig (p. 118)
Municipi:València
Comarca:València

testing image

I la Roseta, que callava i feia un gest de dIsgust a cada nom, digué el seu. S'havia d'anomenar "Flor de Maig". Aquella mateixa nit ho pensava ella dinsa la barcassa de la platja mirant-se una estampa de les que cobrien els paquets de tabac "Flor de Mayo" que venien de Gibraltar. La seduïa, un títol tan bonic, formant aurèola de colors sobre la marca, que era una senyoreta vestida igual que una dansarina, amb roses com tomàquets sobre la faldilla blanca i a la mà un manoll de flors que semblaven raves.

El Retor s'entusiasmava. Sí: recristina! Ben pensat. La barca s'anomenaria "Flor de Maig", com el tabac que fabricaven a Gibraltar. Era de justícia; la barca es construïa principalment amb els diners del contraban, i aquest es componia, en sa major part, d'aquells paquets de tabac. Tenia raó sa germana; "Flor de Maig" s'anomenaria, res més que "Flor de Maig".

Tots els presents s'entusiasmaven amb el títol; el trobaven dolç i bonic; llurs imaginacions vulgars s'agitaven amb estremiments de poesia. Li descobrien quelcom de misteriós i atractiu, sense sospitar que el mateix nom era el de la històrica barca que, portant envers les costes americanes el perseguit èxode dels puritans anglesos, presencà la gestació de la més gran república del món.

El Retor estava contentíssim. Quin talent tenia, Roseta! A sopar tothom!... i als postres es brindaria per "Flor de Maig".