Es Migjorn

Es Migjorn

L'alba s'endurà les danses, la música,

i la nit. Però encara dormirem,

enllaçats, a l'empar de les savines,

fins que se t'obrin els ulls, fins que el sol

sigui prou alt per oferir-li els nostres

àvids cossos.

Ell ens posseirà

sense remor, ajaçats entre dunes

o jugant capbussats sota les ones.

Amb càlides moixaines pintarà

la nostra pell del color de l'estiu.

I a la posta, quan s'enfonsi en la mar

davant dels sorrals de la riba d'Àfrica,

anirem retrobant tots els companys

i reprendrem les cançons, un cop més...

Calladament torna a passar la lluna,

la mar acull el seu mirar d'argent,

i somiem sota un vel de savines.