Dimarts, 25 de juliol [1989]


Obra:Els deixants de la llum (p. 92-93)
Municipi:Formentera
Comarca:Formentera

testing image

Dimarts, 25 de juliol [1989]

 

A mitjan matí, salpem els dos ferros i resseguim els penyals del cap de Barbaria cap al sud i l'est. Molt prop de la farola, hi ha algunes balmes abocades al mar. Dalt de les penyes, sol inclement, soledat subs­tantiva del món. En girar el cap, comença el tràngol i apareix, al bell límit de la roca, la torre defensiva des Garroveret. L'illa dibuixa una extensa badia, inicialment rocosa tot al llarg del quartó des Cap, amb pinars que sorgeixen de fondes torrenteres. Després ve el territori baix, llargarut i arenós —el quartó des Carnatge—, amb la dilatada platja de Migjorn, no exempta de blancors hoteleres. I, a la fi, el coster boscós de la Mola, amb els seus àrids calonets —caló des Mort, caló des Ram, s'Estufador—, damunt dels quals Formentera pren força i corpulència, gairebé s'incorpora. La Mola constitueix un territori en forma de puny tancat, considerablement alt —200 metres mal comptats—, si hom el compara amb l'elevació prima i dunar d'on arranca. Aquesta condició orogènica deu explicar la sensació que un hi té de trobar-se en un món fora del món, potser i tot més enllà del bé i del mal.

La part sud de la Mola s'assembla a un gran terraplè. Poc compacta, desfeta, pinar escampat. El solell hi bat sense el do d'un oratge. Les cigales hi canten llargament, avorrides. Però, devers la punta Roja, la roca es consoli­da. És com si l'illa mostrés les dents al navegant. La proa del llaüt esclafa les onades. El llaüt dringa força. For­mentera aixeca penyalots verticals i massissos més amunt del vol de les gavines. El far planta allà dalt la seva alta figura de domini. Les seves llambregades, a la nit, foraden la foscor més absoluta. És un ull que importuna la distància.