L'illa, sota la gran lluna rodona i roja...


Obra:Formentera (p. 170-172)
Indret:La Mola
Municipi:Formentera
Comarca:Formentera

testing image

L'illa, sota la gran lluna rodona i roja, es lívida, màgicament deserta. Les senderes, entre el rostoll i contornejant el boscarró de savines, remuntant cúmuls rocallosos, es va poblant de figures silencioses i fantàstiques, talment un carnaval de muts: la noia escabellada i amb túnica de vellut vermell, l'home amb botes de cavallista i camisa militar i esparracada, el negre amb casaca repussada d'or i eslip, l'al·lota amb les mamelles nues i tremoloses i les faldetes hawaianes i una pallola masegada al cap... Tots van cap als penyals del sud de la Mola, el cim oriental de Formentera.

I el flabiol comença a sonar, subtil i llangorós, inquietant dins la nit. Després, el tambor, rítmic i sord. Neixen els sons d'un altre flabiol, d'un altre timbal. La mar romp, suau i pregona, a les roques del peu del penya-segat. Hi ha una foguera en una clariana del pinar i, a prop, resplendeix un munt de caliu titil·lant. Al seu voltant hi ha molta gent: fan rotllanes, s'ajeuen tots sols o per parelles sota el brancam d'una savina o devora una mata llentisclera. Les vestimentes fabuloses i irisades, els cabells i les barbes llargs, un pintoresquisme silent i exaltat fa de cada figura un espectacle. Rosteixen un porc a la brasa, i el greix, regalimant, espetarrega. Tots fumen, un perfum alhora intens i bla sura, augmenta. N'hi ha que es mengen una pastilla. La melodia creix. Apareixen botelles de vi negre. Una al·lota es comença a moure rítmicament i els gestos d'un noi van prenent un acusat encarcarament mecànic. La vasta lluminositat lunar és opalina i la mar, allà baix, sembla una nebulosa enigmàtica, gairebé amenaçadora.

Un cabellut, embolicat amb un barnús, fa alirets esbojarrats. Una partida han caigut, ensopits. Uns quants mengen bocins de porc recremat. Una dona s'exalta, barbollant incoherències. Arran d'una figuera borda, unes parelles comencen una dansa parsimoniosa que, de mica en mica, va prenent, en uns, un hieratisme transfigurat i, en uns altres, una crispació frenètica. Dins qualsevol espessor esclaten uns sanglots angoixats. Talment al·lucinat, fent riallades estentòries, un xicot tot nu, el tors poderós, davalla cap a mar. La major part pipen cigarretes, sense dir mot. Una parella s'acaronen, embadalits, tots dos rossos, ella vestida igual com una zíngara i ell amb guardapits de vellut canalat i calces de pell de xai. Una altra fa l'amor, còsmicament ansiosa. La melopea continua, somorta i insistent.

L'alba apunta. Els focs s'han acabat i només se sent el flabiol tocat per un jove capcot i suós, destacant-se contra el buit damunt la vora dels penyals. Vagaregen figures, somnambúliques. Unes altres jeuen, tirades, com titelles buits. N'hi ha que encara fumen, arrebatats als arbres. I alguns, sols, en grups petits, s'agiten convulsivament, componen actituds de terror, mormolegen anhelants, o somriuen com absorbits per una emoció intensa. A la mar calma, color de plom, se senten capbussades: cossos nus es llancen, passen tot nedant cap a la platja, corren per la sorra humida, esclaten crits, rialles, de vegades es veu un caramull de cossos els uns tirant-se per damunt els altres. Dins la lluminositat difusa i creixent hi ha una prostració i una alegria esparses. Pel fullam, se senten les primeres refilades...

La concentració cerimonial hippy del ple de la lluna s'ha acabat. La marihuana i l'amor, el LSD i la dansa, el paroxisme visionari i l'haixix, tot ha coincidit en aquest esprémer el present i el propi ésser que formen el centre de l'errabundesa hippy. S'ha acabat però, de vegades, una dosi excessiva de droga al·lucinògena provoca una fugida cap a l'absurd, cap a la tragèdia: aquella noia francesa, de divuit anys, posseïda de visions de tortures infernals, que vagà tres dies pel llogaret de Sant Ferran, esquerpa i embogida, adés repicant les campanes de l'església, adés asseient-se retuda a qualsevol paret seca; aquell home jove trobat per uns pescadors, cos esclatat, pudent i ja en descomposició, al sol, damunt una roca en els penya-segats de la Mola, que conservava el passaport i vint-i-cinc mil pessetes... El límit ha estat contrapassat.