S'Estufador és davant nosaltres...


Obra:Els deixants de la llum (p. 134-135)
Municipi:Formentera
Comarca:Formentera

testing image

S'Estufador és davant nosaltres, obert al migjorn lluminós i transparent. La mar, que omple l'esguard, és extensíssima. Fa la impressió que ens trobem a l'última riba del món. No veiem sinó molt lluny, cap a l'oest, la franja grisa del cap de Barbaria. I sobre els nostres caps, esforçada i potent, la pineda posa el seu contrafort a un terreny fluix que s'esllavissa.

Deixant de banda les percepcions més íntimes que l'individu pot tenir d'aquest indret —silenci, pau, bellesa elemental de la terra— cal fixar l'atenció en un conglomerat tan divers de textures que determina, al meu entendre, l'impacte més consistent de s'Estufa­dor. Els viaranys que duen a la mar són rierols sorrencs i encaixonats. D'aquí estant, contemplareu la notable barreja de materials que l'atzar, la mà de l'home i la natura han posat en conjunció admirable. Els embravits i estufats temporals de l'hivern erosionen amb el seu llarg assot el sòcol blanquinós d'aquest tros de Formentera. La pedra arenesta, com arreu de l'illa, té una aparença òssia, descarnada, plena de cocons i punxeguda. El codolar presenta enormes cossos calcaris, gairebé inamovibles vora l'estesa menuda i oscil·lant que la mar, adesiara, va cobrint. Mireu la dispersió multifor­me de les fustes —vestigis d'algun moble, arrels o so­ques d'arbre—, formes belles de barca —un bocí d'orla—, notícia incerta d'un remot naufragi. Les fus­tes que la mar ens retorna, al solell de la platja, adop­ten un tacte vellutat; solcs sinuosos en remarquen les vetes. Per això criden tant l'atenció els coberts amb què els mariners de Formentera —i, en conseqüència, els de s'Estufador— protegeixen els seus bots i llaüts. Hom diria que arrepleguen les deixalles del temps i els temporals per ordenar-les en una tosca arquitectura marinera. No debades aqueixos pobres ombratges emergeixen tan propis, per la seva noblesa i plasticitat, en una naturalesa encegada i remisa.