Es caló de Sant Agustí és el que usualment es diu es Caló.

Es caló de Sant Agustí és el que usualment es diu es Caló. Antigament es deia s'embarcador de Sant Agustí, on hi recalaren les primeres barcasses i vaixells de trànsit. És un port natural minúscul, és un refugi de pescadors, amb escars coberts i ben protegits, amb un mollet que separa la cala inte­rior de l'exterior que és més oberta, però resguardada per la punta de Llevant i la punta Grossa, amb el cavall de Ponent, i que s'obre als vents de llevant.

És un lloc atractiu, pel rocam, per les menudes platges de difícil arribar, per la seva vida marinera i esportiva. És el paradís dels bussejadors francesos.

És un lloc singular, de costa brava menuda i d'una mar immensa i blavíssima. També és el paradís dels pescadors de raors. Els raors demanen gram, sol i calor. I, de tot, n'hi ha prou i molt. Per això una pescada en barqueta, protegits a l'ombra d'un tendal o a l'ombra dels penya-segats de la Mola és tant d'agrair. Mentre pesquem contemplarem tota aquesta costa i la que segueix des Carnatge que té prop de sis quilòmetres, amb les puntes, els entrants, els resguards i la minúscula cale­ta arenosa de ses Platgetes. Costa en què el llevant hi fa forat, la mar s'hi abraona i en surt un brodat extensíssim de bromera blanca.

Aquest territori és poc poblat, però hi van creixent les edificacions de poca altura: els típics daus formenterers, amb porxos de mitja volta i teulades vermelles, o amb sobreàtics interiors que sobresurten en forma de torre de Babel. Generalment són d'estrangers, que hi arrelen i arriben a entendre i parlar el formenterer, que és la variant fonètica més apropada i oberta del català illenc.