Sento com l'home de l'hostal diu...


Obra:L'hora violeta (p. 71-72)
Municipi:Formentera
Comarca:Formentera

testing image

Sento com l'home de l'hostal diu que el pescador ha tornat. Insinua un somriure mentre eixuga un vas de mala ma­nera. L'estrangera vol saber més coses però l'home de l'hos­tal s'arronsa d'espatlles. La cortina de xarxa es mou amb somnolència, com si volgués amagar el que hi ha dins de la casa. Ha passat la nit a Eivissa, ho ha fet més d'una vega­da, un dropo, això és el que és, crida la dona de l'home de l'hostal. Ui, a l'hivern desapareix setmanes senceres, ja se sap, ja se sap. Un mal home, no m'ho puc treure del cap. L'home de l'hostal acluca els ulls, com si sentís un gran cansament interior. I què  hi fa, a Eivissa? diu l'estrangera, que de ben d'hora ja té un whisky a la mà. Què vol que hi faci? Va amb donotes, s'emborratxa, remuga la dona de l'ho­me de l'hostal. Després torna, i bon vent i barca nova. Què diu?, fa l'estrangera. Doncs això, que el més calent és a l'aigüera. L'home de l'hostal enraona amb paciència, és que perd el cap quan només pesca morralla o pegellides. No és això, no és això, els homes sempre us defenseu. I l'al·lot, que un dia quedà xuclat, xuclat, els metges no sabien què tenia, i és que era un nen d'aquests que en diuen blaus, sap, que es queden sense sang, feia molta pena de mirar, s'ofegava, semblava un peix sense aigua, els doctors no li trobaven la cosa, i l'al·lot cada dia més escarransit fins que un dia li sortí un bleix molt fi i es va apagar, ja se sap, ja se sap, aquestes coses es queden molt endins i no s'obliden.

El dia s'ha aixecat ple de calma, només una pàtina suau cobreix l'horitzó. Ja no hi ha el blau cobalt d'ahir i l'aigua fa betes de color verd ampolla. Uns quants núvols es desfan en flocs. Les onades cauen, lasses, damunt del rocam. Hi ha molta pau. T'esguardo, Jordi, com si fos a les palpentes. Ens hem aixecat a deshora i avui no ens hem dit ni bon dia. Assegut damunt la sorra sembles endormiscat. El llibre de Gramsci s'ha embrutat d'arena però tu no t'adones.