Impossible crepuscle al cap de Barbaria


Obra:Estroncar el soroll (p. 189)
Municipi:Formentera
Comarca:Formentera

testing image

Impossible crepuscle al cap de Barbaria

 

Era primavera, l'esclat ufanós a les figueres de

cent estalons.

Era un camí llarg i estret, vorejat pel tomaní.

Endarrere deixem les cases, les terres de conreus,

el ramat de cabres i la vella.

Acabava el bosc de savines, acabaven les mates de romaní,

acabava tot.

Allí acaba —o comença, qui ho sap?—, el nostre món, aquesta

vida que s'escampa damunt illes.

Quanta, quanta mar als ulls! Tant d'horitzó, tanta infinitud

concretada en límits mínims.

És allí l'encontre amb l'íntima veritat.

Davant la nuesa dels blaus i els celatges resplendents, cauen

les màscares, es rompen les proteccions civilitzades.

Allí un és el card i l'olivella; la pedra netejada per

la pluja i el vent elemental.