Dolmen de Formentera


Obra:Autoretrat (p. 316-317)
Municipi:Formentera
Comarca:Formentera

testing image

Dolmen de Formentera

 

Com espectre d'allò que fou sagrat

arran l'estany, la mar i fora el temps

tan vell i antic com els nostres records,

hi ha el record. Hi ha tots els sofriments

d'aquesta nostra raça, aquest temple

de roca clivellada i foradada

pels vents, per una llarga història

de gimnetes, de grecs, d'antics romans,

de mercaders cartaginesos, sempre

damunt d'aquestes terres catalanes

orant al déus antics per la dissort,

fúria dels elements, la tempesta

i el llamp, el vent rodant la mar

on la gent de galeres va morint.

Com la deessa Tànit tu t'asseus

damunt l'alta planura de la pedra

més alta de les set que fan el cercle.

El record i l'avui, amb tot el cel

clapejat, de núvols blancs i negres

amb el verd i els torrats d'aquests arbrats,

savines, olivars, vells garrofers,

amb el xiscle que dintre meu escolto

de mil ocells, del cant de la sirena

que em duu d'ací i d'allà al bar dels vents.

L'ordre i la serenor d'aquestes pedres

s'ha aconseguit amb anys de solitud,

amb milers de resignades llunes plenes,

de bats de sol, de pluges abundants,

de rialles, de morts, d'injustícies,

de crims, de guerres i terror.

Assegut al replà d'aquest temple

cara la mar contemplo les onades

que sempre van enllà sense aturar-se

sense records antics, com un present

continuat que és com demà. Retorno

a l'ocre de la pedra, al fong daurat

que li dona la vida i ens acull

i ens asserena el cor i la mirada.