Tant se val que sigui la primera vegada...


Obra:Formentera (p. 27-29)
Indret:Es Freus
Municipi:Formentera
Comarca:Formentera

testing image

Tant se val que sigui la primera vegada que vagi a Formentera, com si fos la que fa cent. La travessa d'Eivissa a Formentera sempre es fa il·lusionadament.

Per als formenterers, no cal dir-ho. I no cal dir-ho per a la resta del món. Sobretot per al qui emprèn l'aventura.

La gent ha pujat a l'embarcació i no sap on millor acomodar-se. Serà als seients de l'imperial? Serà a la popa? O a la proa? O al saló del bar? D'on es podrà gaudir mes l'espectacle?

Els nostres ulls intentaran abassegar-ho tot des de la sortida del vell port d'Eivissa tot fregant l'illa Grossa i l'illot del far des Botafoc, sortejant s'escull Daurat, sota la Catedral, es Mirador, la torre d'homenatge, la casa de la Ciutat i l'antic convent dels Dominics, resseguint, al lluny, ses Figueretes i la platja d'en Bossa, mentre deixem, a estribord, les illes Negres, l'illa de ses Rates, ens apropem als illots des Malvins i des Daus, en un dels quals, es Dau Gros, hi ha un senyal de balisa. Més avall trobarem l'illa de s'Esponja.

Però els nostres ulls, generalment, no s'aturen en allò que és de pas. Ara van més enllà i indaguen l'illa desitjada.

De seguida veiem la silueta aplanada i suau de Formentera per la banda de la platja de Llevant, amb la punta des Quintaleret, que sobresurt, en alçària, punta Prima. Més enllà destacarà la punta de sa Creu.

Mentre encara tenim costa eivissenca i veiem el promontori des Corb Marí, la platja des Cavallet, i la punta i la torre de ses Portes, albirem l'illa de s'Espardell a babord, i ens apropem as Freus.

Prou que ens n'adonarem que som as Freus pel tràngol de la mar, motivat pel poc fons i el corrent del canal.

Hi ha es Freu Petit, situat entre la punta Portes d'Eivissa i l'illot en Caragoler. Hi ha es Freu Mitjà que va des d'aquest illot a l'illa des Penjats. Però el nostre vaixell passarà entre el far de l'illa des Penjats i el de l'illa d'en Pou o des Porcs, separada de s'Espalmador per un canal no navegable, salvada una balisa que hi ha enmig des Freus i que assenyala un perill.

La profunditat de l'aigua en aquest indret també es reduïda, de 6 a 8 metres, però no presenta el perill d'esculls, baixos i illots, com en els altres dos freus.

Aquest és es Freu Gros. En travessar-lo entrem en el domini de s'Espalmador. Si ho feim a l'estiu el pas serà molt concorregut, pel tràfec del transport, pels velers i per les motores, pels llaguts en ruta pesquera. I de seguida ens aproparem a sa Torreta, un illot adossat a s'Espalmador i que juntament amb la punta des Ranxos configura sa Torreta, paradís del càmping eivissenc. I ja a s'Espalmador trobarem, a l'enllà, el Caló des Moro, la punta roma de sa Guardiola, amb l'esplèndida torre de defensa al cim, i la punta de Castaví.

Des del vaixell, per popa, s'haurà de veure sempre el far de l'illa des Penjats, altrament ses Gorrinetes, que són un grup d'esculls situats entre la punta de Castaví, i l'illa de Castaví, ens embarrancaran.

Ens allunyem de s'Espalmador i deixem molt a babord l'illeta de Castaví, i encara més lluny l'illa de s'Alga. Amb el port natural de s'Espalmador al fons que serà, ben segur, atapeït de vaixells fondejats.

Al nostre estribord, molt al lluny, albirem de reüll una part de la gran ansa d'en Cabrit, amb punta Pedrera i la torre de la punta de la Gavina.

Fem rumb al far de l'illa de la Savina i contemplem el litoral de ponent de l'illa amb la costa des Trucadors, la platja de n'Adolf, i l'illa de Tramuntana que emmarquen un espai ajustadíssim d'embarcacions esportives. I després les penyes de l'illa d'en Forn o des Pouet, l'illa Redona o des Conills, i la de s'Escullet, que resguarden la platja de ses Illetes.

I, de seguida, veurem la platgeta des Carregador, i el seu graciós molí, la coral·lina platja des Cavall d'en Borràs, resseguida de savines, amb el grup de palmeres de sa Sèquia, i cala Savina, que es com la bocana del port.

I darrera d'aquest litoral albirem unes grans extensions aplanades de terreny boscà, d'edificacions encalcinades i d'algun edifici singular que lluen a contrallum.

Tot un espectacle lluminós i plàcid, d'una imatge certament exòtica i en la qual només els dibuixos de les gavines que sobrevolen les embarcacions trenquen tanta blavor d'un cel i d'una mar que, suaument, mor engolida per les àvides arenes d'una extraordinària platja.

Molt lentament atraquem dins el port. El nostre vaixell esquivarà el trànsit cada cop mes intens. Una pitada forta de sirena ens dirà que ja som a lloc. Haurem arribat a Formentera.