De la barca que hi porta...


Obra:Les illes (p. 197-198)
Indret:Es Freus
Municipi:Formentera
Comarca:Formentera

testing image

De la barca que hi porta, en diuen el falucho, per augmentar la seva importància segurament. És una embarcació del país, un mig quillat eivissenc, aparellat de vela llatina, de quaranta o quaranta-cinc pams, una bona embarcació per a anar a palangre, per exemple. Té la sortida del port d'Eivissa quatre dies la setmana: els dilluns, els dimarts, els dijous i els dissabtes. Per mica mica que el temps ho permeti, arriba a Formentera al matí i en surt a mitja tarda. La seva tripulació està composta d'un patró i dos mariners (un dels quals té suficients coneixements de mecànica per a ésser anomenat «el motorista»). Molt bona gent.

Quan jo vaig fer la travessia, l'època prehistòrica del viatge a Formentera estava ja superada. L'embarcació tenia ja un motor — un motor magnífic que produïa unes pistonades i escampava un soroll que feia literalment tremolar la terra. Davant d'aquell impressionant terratrèmol, si haguessin fet pagar cinc pessetes més del bitllet tothom ho hauria pagat de bon grat, perquè la presència mecànica d'aquell artefacte era tan considerable que infonia respecte a les persones de temperament més escèptic. Quan, ja posats en coberta, començava la trepidació i totes les vostres carns es posaven a tremolar i vèieu el món exterior en forma ondulatòria i acanalada, se us formava a l'esperit la seguretat absoluta de la immancable arribada a Formentera.

A l'època de la navegació a vela la duració del viatge era incerta. Si us agafava en popa el nord o el gregal fresc, la travessia podia ésser molt ràpida, una exhalació de travessia. Amb vent de proa calia voltejar, però una hora o altra també s'hi arribava. Era quan us agafava una encalmada, amb la mar com un sabó i sense un alè de vent, que la indeterminació de la travessia era completa. Tant podia durar vuit, com deu, com dotze hores. I no hi havia res a fer, llevat d'excitar la paciència. L'embarcació solia — i sol — portar embalumades cobertades que feien que la utilització dels rems fos impossible. Tot això explica que el viatge a l'illa fos una aventura autèntica. Com més bon temps feia, més pesat podia ésser el viatge i més ensopida la navegació. I encara la cosa era passable quan en els freus de les dues illes es trobava un corrent favorable. Quan el corrent era punter l'espectacle esdevenia francament còmic, perquè llavors s'emprenia, insensiblement, la marxa a la inversa.