El paisatge de l'illa és molt bell.


Obra:Les illes (p. 179-180)
Indret:Les badies
Comarca:Eivissa

testing image

El paisatge de l'illa és molt bell. El millor temps per a fruir-lo és, al meu modest parer, la primavera. L'illa es cobreix aleshores de les més fines, delicades tonalitats verdes. A l'estiu la llum és massa explosiva i els colors arriben a tenir una pastositat excessiva. A la tardor avançada i a l'hivern el país és fi; a la primavera és bellíssim. La primera sorpresa que produeix el paisatge eivissenc és, dada la situació geogràfica de l'illa, la quantitat relativament gran de botànica que duu damunt. Aquesta botànica és típicament mediterrània. Sobre els tons rogencs de la terra drecen la seva soca els ametllers, les figueres, els garrovers de fulla perenne. A l'hivern, quan els ametllers estan en flor, flota sobre l'illa com un somieig delicat, un aire subtil, dintre del qual les coses arriben a donar les formes més elevades de la seva elegància i del seu pàlpit vivent. És aquell moment únic en què pensava Villangómez, el poeta de l'illa, quan escriví:

 

Té indret la terra que per la seva bellesa

s'adiuen amb un pensament enamorat...

 

No abunden a Eivissa els oliverars. Hi ha algunes vinyes. Als puigs pedregosos, sobre un fons de color blanc calcari, s'aixequen els boscs de pins i de savines. Les terres més pobres estan cobertes de garriga —mates, argelagues, farigolars—. Abunden les figueres de moro i les atzavares. Sobre la vaga, llunyana, greu remor dels pins, les figueres de moro semblen augmentar el pacífic, misteriós silenci que regna al paisatge de l'illa. Damunt la mar, els fins canelobres de les atzavares es gronxen amb elegància. Els dies secs l'illa flaireja deliciosament.