Em pareix que tenim aigo.


Obra:L'any en estampes (p. 139-140)
Comarca:Eivissa

testing image

-Em pareix que tenim aigo.

Plou. Alguns ho veuen a través del portal, per sobre els caps de la gernació refugiada, i per la finestra de la sagristia. Uns capellans guaiten per l'alt observatori. A penes es veu el port; les muntanyes són siluetes vagues; els arbres, a prop, brillen amb les gotes, cada cop més espesses. Es formen petits torrentons al peu de la finestra. El do llargament sospirat arriba a la fi, en moment poc oportú.

Mossènyer ho anuncia als feligresos. A causa del temps queda suspesa la processó. No sortiran les imatges ja preparades a les capelles laterals, els sants a la del costat de l'Evangeli, voltats pels fadrins portadors; les santes a la de l'Epístola, a càrrec de les donzelles de llarga falda i pit creuat d'or. S'ha enfosquit mes la llum darrere l'alt finestrell. La missa, ara, s'acaba ràpidament.

Desert el pati de l'església, sota la pluja que hi bat; desert el camí que hi mor davant. En canvi el porxet és atapeït de poble; no s'hi pot dar una passa. Igualment plens els cafès i els porxos de les cases més veïnes. Els venedors ambulants han desertat dels seus llocs, amb les seves taules i mercaderies. Les tires de paper, de cantó a cantó, pengen lànguidament, apagadament; es rompen. El cim del puig ha pres un aspecte de desolació. El cel és una sola nuvolada, igual, grisa. Es veu com cauen els fils de la pluja davant les serres properes. Ragen abundantment les canals que recullen l'aigua dels terrats. Enguany s'acaba aquí la festa de sant Miquel.