Platja des Cavallet

Platja des Cavallet

Arriba l'ona com un últim batec d'aquest món diminut.

Rere ella m'estremeix un patètic silenci.

Penso si aquest serà el meu últim respir.

Si serà aquest l'últim paisatge meu.

Les algues mortes són bon jaç per a la solitud,

per a morir-se amb elles

i amb la posta de sol

i el mar llarg i prim que es repensa la mort.

Hi ha massa cel damunt per a creure en la minsa eficàcia

d'aquesta mica de matèria.

Sóc fet a escala del vaixell que avança a l'horitzó,

de l'ona que vacil·la.

I em moriré amb la posta dels meus ulls

damunt les aigües mortes

de l'oblit.