testing image

Eivissa 81

 

La lluna s'aturava: gran rellotge de sal

al cim de l'ona oberta al trànsit tardoral.

 

Les busques senyalen una illa. I endevines

batallades, l'amor en punt a ses Salines.

 

La ciutat era un solc: nosaltres la llavor

del goig, esbarriada per l'alta salabror

 

d'un desig. Vàrem caure al cor de sa placeta

des bon aire, cenyida per l'hora violeta,

 

a trenc de sal. De sobte s'esbatanà una tanca

amb flors de sal descloses en una sola branca.

 

I la casa ens xuclà, com un secret que s'obre

a qui repta l'esglai pels camins del salobre,

 

fins on la cambra, fonda, nua com una mà

ens prenia, i la sal, entre els llençols granà.

 

I, cos endins, l'esclat de la fruita badada

era fosca pastura de sal incendiada.

 

(Enyor, enyor, com corques, encara, el teu regal

mesquí: cendra de fruita en un estoig de sal!)