L'illa s'amuntega al nord.


Obra:Obres completes. Poesia 3 (p. 140, 141, 145 i 148)
Comarca:Eivissa

testing image

II

 

L'illa s'amuntega al nord.

La ciutat fuig amb el port

i les murades. Salines

solitàries. Dins l'estany

brilla al sol l'esforç de l'any

sota un vol baix de gavines.

Vores de la sal: camins,

i la palmera desclosa,

i la rosa

dels molins.

 

III

 

Velles salines, mirall

i presa dels lents estius,

de segles ençà opressius

amplament sobre el cristall,

amb invisible treball

com el de l'home, tossut:

ritme vast, enterc i mut

d'una assolellada història,

que amb més pena que no glòria

mes sal que no pa ens ha dut.

 

VII

 

Ara és l'època de l'any

que ve la grua. A l'estany

pren de mitja pota un bany.

La magrana ja madura.

Resta algun toll als camins.

Al marge apunten nous brins.

La llavor els soles inaugura.

No decau el verd dels pins.

Mor el pàmpol al rafal.

L'oliva es presta a l'assalt

dels homes i els estornells.

Turgents, enllà, els munts de sal

esperen nòrdics vaixells.

 

X

 

Lleu ventijol l'aigua arrissa

pels estanys de mil reflexos. Ventijol i sol connexos,

meridià esclat d'Eivissa.

Pla hortolà, agresta verdor

de la serra, clara sorra

—el mar!— o còdol rodó, alqueria, molí, torre,

l'enfilat cap d'es Falcó,

raig de sal

que s'embarca a sa Canal,

sal, sal, sal, escuma, platja,

illots, es Freus, Formentera.

Bon viatge,

vaixell d'estranya bandera!