El paisatge eivissenc té una unitat els principals elements de la qual...


Obra:Les illes (p. 183-184)
Comarca:Eivissa

testing image

El paisatge eivissenc té una unitat els principals elements de la qual acabem de descriure. Al sud de l'illa, no obstant, hi ha una comarca que es diferencia totalment de la generalitat de l'illa: la de les salines. Mereixen una visita. Les treballaren els cartaginesos i els romans. Des de l'any 1235 els conqueridors cediren l'usdefruit de la sal als veïns d'Eivissa. Acabada la guerra de Successió (1715), el rei Felip V, a títol de conquesta, va incorporar el domini de les salines a les rendes de la Corona. En 1736 va obtenir-se la concessió gratuïta de dues fanegues de sal per família i 2.600 pesos anuals en espècie de sal a la Universitat (Ajuntament) d'Eivissa, en concepte d'almoina. En 1871 l'Estat les va vendre a una Companyia particular per 1.162.000 pessetes. Avui pertanyen a la Salinera Espanyola.

Si les salines de Formentera estan un poc castigades per les arenes que l'aire transporta els dies de vent gran, les d'Eivissa estan allotjades entre muntanyes calcàries situades entre la platja del Codolar, el cap del Falcó i els tossals del sud de l'illa. Les aigües d'aquestes altures han estat desviades. Així s'ha obtingut una superfície d'unes 400 hectàrees, molt anivellada, de 0 a 0'70 metres més baixa que el nivell de la mar, de sòl impermeable, superfície on no entra mica d'aigua salada, pròxima a un fondejador i situada en un clima on l'evaporació mitjana anual és de 1.200 litres per metre quadrat. La zona forma estanys concentradors i cristal·litzadors; un sistema de canals hi introdueix l'aigua. La Companyia té eres per a dipòsit de sal, calçades, vies fèrries, un minúscul ferrocarril, maquinàries per a desguàs, alimentació, trituració i classificació i un carregador a la Canal on es carreguen les barcasses que reben les naus fondejades a la rada, abrigada per la punta de les Portes, endret del freu de Formentera. La producció de sal de les Pitiüses passa de les 100.000 tones anuals. En temps normals, el major contingent de sal era exportat a Rússia i als ports del nord d'Europa.

El paisatge de la comarca és diferent, doncs, del general de l'illa. És un paisatge lacustre sobre el qual el sol canicular es vessa formant un miralleig espurnejant. Els ocells marins volen damunt les aigües mortes dels estanys. Els grans dipòsits de sal formiguegen dins la llum enlluernadora i els cristalls brillen de plata acarminada.