Fins que no arribem al castellot des Vedrà...


Indret:Es Vedrà
Comarca:Eivissa

testing image

Fins que no arribem al castellot des Vedrà, que s'alça gris davant nosaltres, és millor d'ignorar la línia costa­nera de ponent —Cala Corral, Cala Tarida, Cala Molí, Cala Vedella...—. Posar els ulls damunt d'aquest paisatge enfonsa l'esperit. Aquí, la insolència dels especuladors ha causat desastres irreparables. Boscos i platges són coberts d'establiments turístics, de xalets. No hi ha res a fer. Oblidem-ho. L'autoritat a Sant Josep pot es­tar satisfeta: s'ha cobert de merda.

Volta a l'illot des Vedrà, pedra angular d'Eivissa. Drets penyals, pel costat de Cala d'Hort; desfet i pedregós cap a ponent; sa Bestorre, bessona i enfilada, planta cara al llebeig. Al seu peu, la farola. Darrere, obscures coves tacant les parets vertiginoses. Aigües ne­gres com la nit, feréstegues. Es Vedrà és, sens dubte, l'accident més emblemàtic del litoral d'Eivissa. En els meus viatges per la Mediterrània, tampoc no he vist mai cap illot en una proporció semblant d'altura. Són 387 metres d'elevació tenaç, rústega, gairebé inaccessible. Es Vedranell just s'hi ajeu a la vora, com un gat eriçat. Un freu d'aigües profundes, recorregut per l'ombra de la tarda, separa els dos illots.

Hem quedat fondejats a Cala d'Hort. La bullentor del dia encara dura. Però a la nit, després d'un gran so­par al restaurant Es Boldador, s'aixeca oratge. L'oneig no s'encalmarà fins al matí. Amb tanta gronxadissa, l'acte de dormir serà un estrany miracle. La mar etziba esclafits renouers contra el buc.