Proa a sa Conillera.


Obra:Els deixants de la llum (p. 87-88)
Comarca:Eivissa

testing image

Proa a sa Conillera. La mar continua impertorbable, esplèndida. Sa Conillera té un posat solitari, somnolent, com d'home que descansa. Territori erosionat i estellós. Els temporals d'hivern la deuen atupar amb incontinència. Val la pena de recórrer-la de punta a punta, a l'estiu, amb un bon capell al cap.

Mes enllà, sobre l'horitzó, s'afileren, diversos d'aspecte i grandària, els darrers esquitxos, vers l'oest, de la terra eivissenca. Un arxipèlag resplendent, alineat en forma de falç, que hom coneix per ses Bledes. El llaüt queda al paire enmig de l'encalmada. Fem un mos a base de llaunes, embotits i pernil. Fa calor, no es mou l'aire. És fantàstic de sentir novament aquesta soledat gairebé astral, amb la qual cuidem ser els amos del món. Sa Gorra, es Vaixell, na Bosc, els esculls d'en Ra­mon, na Plana, l'escull des Cap Vermell, l'escull de Tramuntana, noms molt gràfics, alguns; illots enlluernats d'un sol d'amplis dominis. I més cap a xaloc, s'Es­partar, bellíssim, amb l'or prim de l'espart que recobreix tot un terreny impulsiu i dinàmic. El pujol des Ullastres té una elevació considerable (69 m), atesa l'extensió de l'illa. A banda i banda, un escull: a ponent, s'Espardell; a llevant, l'escull de s'Espartar o de sa Grava. En nedar en aquestes aigües, es fàcil la deri­va. Hi ha llocs de cert corrent. Cal no refiar-se. Però val la pena de saltar a s'Espartar. Té un obert panorama cap a llevant: les blanques platges de Comte, l'illa des Bosc, de contorn arquejat, sa Conillera, estirada cap al nord. La mar, sempre molt neta, fulgurant.