En pondre's el sol enllà dels Alls...


Obra:Camins i llocs (p. 51-52)
Comarca:Eivissa

testing image

En pondre's el sol enllà dels Alls, enllà del Camp Vell — enllà de tot, enllà de res—, l'ombra crepuscular ens aproxima a la quimera, i tot retornant pel senderó costerut ens sentim impregnats d'una atmosfera pròpia de Caspar David Friedrich.

Albarca... Quin mot més bell! Quanta emoció concentrada en la seva eufonia! No pretenc descriure el lloc, que bones plomes han evocat de manera insuperable, però no em sé inhibir de traslladar al paper els sentiments que en mi desvetlla aquesta petita, entranyable porció de l'Univers —certament beneïda—, que nosaltres anomenem amb el topònim Albarca.

Albarca! Dic també: camí, cingle, blau esparver, cepell, mata, pineda, bosc, papallona... ¿No són noms amb què designem, en la nostra reivindicada llengua, l'obra plural de Déu? Sí, em declaro, a Albarca, religiós... Quina diferència hi ha entre la devoció que mena al temple i el fervor que en crida aquí? Estimar la naturalesa, no és, també, lloar el Creador?

Asserenades les pregoneses a redós de tanta intimitat, podem regressar a la civilització, a la ciutat.