Un poc mes enllà, s'arriba a l'extrem de la Mola...


Obra:Camins i llocs (p. 109-110)
Comarca:Eivissa

testing image

Un poc mes enllà, s'arriba a l'extrem de la Mola, anomenat el cap dels Mossons. Entre aquest cap i el de Rubió s'acull la magnífica cala d'Albarca, avui encalmada badia on des del seu llaüt el pescador pot salpar, tranquil, les xarxes. Recorro aquesta brevíssima plana, saltant de roca en roca. Els marges que la limiten es precipiten en vertiginós pendent vers la mar, on el sol que es pon hi reflecteix una llepada enlluernadora. A la massa boscosa, ben espessa, hi destaquen pins enormes. Veig un petit clap ennegrit pel llamp... Un lloc solitari, aquest, allunyat de la fragor. La seva bellesa pot suscitar en una persona contemplativa pensaments elevats. És pau el que un sent entre la mar i el cel? La naturalesa l'evo­ca, malgrat que un sap, per la tradició, que la vida a l'illa no sempre ha estat pacífica. Em vénen a la memòria els versos de William Wordsworth:

 

esguardo aquestes penyes alteroses

que a una escena soliua i aspra imposen

besllums de solitud més fonda, i lliguen

el paisatge amb la calma d'aquest cel.


 

Penso que fot això que ara veig, amb aquestes formes o unes altres, ha existit sempre abans de mi i continuarà existint després. El que em meravella és constatar que jo mateix, ésser periple, en formo part.