L'eucaliptus


Obra:Antologia breu (p. 73-74)
Municipi:Eivissa
Comarca:Eivissa

testing image

L'eucaliptus

 

Talment enfront de casa s'aixeca un eucaliptus,

príncep de tot l'arbratge prop seu afilerat.

Monòlit viu i rítmic, de fulla eterna i flonja,

ara ufanós s'esponja,

quan sos companys estiren llur brancam esfullat.

 

Jo, que us parlí aquest dia d'aquells vells magraners,

i recull dins mos versos tanta floreta humil,

fa temps que li devia l'ofrena d'una glosa,

que ell per mi té desclosa

de vida i de bellesa una rosa gentil.

 

El troba cada dia mon esguard primerenc.

Bon temps? Mal? Allí s'alça dins llum o dins grisor.

I alta nit, quantes voltes, passant el meu rosari,

el veig com, solitari,

solemnial i místic, també fa oració.

 

No és un arbre salvatge. Té vida casolana;

mes lluny de viciosos vergers de voluptat.

Si estén dins una plaça sa sanitosa flaire,

sa copa més s'enlaira,

i beu de camps i cel l'eterna claredat.

 

I tot ho agombola. De cap a cap d'anyada

hi juguen i s'hi engronsen els menuts de l'entorn;

«en ses calors» hi broden bells estols de donzelles,

i un corrinxet de velles,

d'hivern, solell hi busquen, els dies de migjorn.

 

A sol ixent i al vespre s'encén de piuladissa,

i quan els llamps retronen de penyal en penyal,

un món alat recull, com els pollets la lloca,

mentre que, ferm de soca,

com un navili invicte, capeja el temporal.

 

Oh, i com lluita llavors, majestuós i gràcil!

Esmuny i obri ses rames, branda i branda, valent.

Solta sa cabellera, ni es dóna ni s'espanta.

I fins l'escolt que canta

quan dins la nit poruga s'abraona amb el vent.

 

Després, el sol l'emporpra i sa testa aurifica,

o li ofereix la lluna son escut argentat.

De sa tràgica lluita, balsàmiques despulles,

queden uns brots i fulles,

i que les mares estotgen, cercant-hi sanitat.