No em cansaré de mirar aquesta illa meva


Obra:La veu dispersa (p. 12)
Municipi:Eivissa
Comarca:Eivissa

testing image

No em cansaré de mirar aquesta illa meva

 

No em cansaré de mirar aquesta illa meva

que s'agrisa, al crepuscle de la tarda,

damunt el tràngol lleu de Tagomago.

Ni els núvols que es deslliguen del cel rosa

per elevar muntanyes darrera les muntanyes.

No em cansaré tampoc de les gavines

que amb el ritme més bell segueixen aquests versos.

Els versos de la mar, que és la meva ànima

viatgera en vaixell blanc amb fosc rumb

cap a un fred horitzó de gent salvatge.

 

La calitja vespral

agermana els illots amb els serrats,

les muntanyes més altes

amb la plana serena.

I els meus germans de terra

voldria que es fonguessin en una mateixa silueta

de dolcíssim dibuix geogràfic,

on Déu potser recolza el seu repòs.