En els meus primers viatges a Eivissa...


Obra:Les illes (p. 162)
Municipi:Eivissa
Comarca:Eivissa

testing image

En els meus primers viatges a Eivissa, m'agradava de passejar pels carrerons de Dalt Vila que condueixen al Mirador. Era una ciutat morta, carregada d'història i de passat, d'aire fi. Les velles cases semblaven una mica colltorçades en la placidesa adormida. De dies hom s'encreuava, de vegades, amb un clergue que baixava de la cúria, amb un soldat, amb una monja, amb algun rar ciutadà que venia de l'Ajuntament... Els seus passos es perdien en el silenci. Se sentien els pardals, i de vegades una branca de figuera queia sobre la paret del carrer. A la nit no es trobava mai ningú. Tot era desert. De vegades es veia una mica de llum groga en el vidre d'una finestra. Se sentia passar el ventet de garbí que vetllava en els angles de l'urbanisme. La humitat de l'ambient contribuïa a l'arrauliment general — vull dir general a tot el Mediterrani, i a Eivissa especialment. Semblava que a cada casa hi havia un malalt d'humitat, enfredolit, encongit. Finalment hom arribava, pel carrer del bisbe Torres, a la placeta arborada del Mirador. Llavors era agradable d'asseure's sobre una pedra i fumar un cigarret — o dos cigarrets. El silenci nocturn era tan profund que us feia veure les coses d'una altra manera.