Jo devia començar a anar a estudi quan tenia quatre o cinc anys...


Obra:Obertura catalana (p. 62-63)
Municipi:Roda de Ter
Comarca:Osona

El mateix edifici del Centre Parroquial acollia l’escola parroquial o dels capellans, també coneguda com de Mossèn Espinalt. Estava situada als baixos de la rectoria que avui encara poden visitar-se. Oferia escola a més d’un centenar d’alumnes i classes nocturnes als treballadors del poble i de la comarca. Miquel Martí i Pol hi va ingressar el curs de 1933 quan comptava quatre anys i, llevat del període de la guerra en què anà a les Escoles Nacionals, cursà els seus estudis en aquest centre fins que els acabà, a catorze anys i entrà a treballar a La Blava.

Davant el pati on abans hi havia l’escola Espinalt o dins l’edifici que ara fa de rectoria es poden llegir un fragment d’Obertura catalana i dos de Defensa siciliana que dibuixen en quin clima social i cultural es va formar el nen Miquel i quines trapelleries, pròpies de l’edat, feien quan van descobrir el món de les noies.

Avui dia, si l'edifici està tancat, des de fora es fa difícil detectar les diferents zones dels edificis eclesiàstics i de la rectoria.

testing image

Jo devia començar a anar a estudi quan tenia quatre o cinc anys. No ho puc precisar, però ho suposo perquè aquesta era l'edat en què normalment es començava, aleshores, tenint en compte que de guarderies, almenys als pobles, no n'hi havia. Vaig anar al col·legi de capellans, és a dir, a l'Escola Parroquial, que dirigia mossèn Francesc d'A. (d'Assís) Espinalt, pvre. (així era com firmava sempre), cosí d'una cantant d'òpera força famosa que es deia Maria Espinalt. En aquella època al meu poble hi havia tres escoles: la del senyor Sebastianet (Sebastià Álvarez), les Escoles Nacionals i l'Escola Parroquial. Parlo d'escoles de nens, és clar, tot i que sembla que les Nacionals eren mixtes, cosa absolutament malvista. Per a les nenes hi havia monges (Dominiques de l'Anunciata). D'una manera esquemàtica, potser un pèl exagerada però força indicativa, jo diria que els «rojos» rics anaven amb el senyor Sebastianet, els «rojos» pobres a les Nacionals, i els «altres» amb els capellans. Jo vaig anar amb els capellans. Mossèn Francesc era molt amic de casa, tant que quan va esclatar la guerra civil, l'any 1936, el vam tenir amagat una colla de setmanes. Si s'hagués sabut, dubto molt que li haguessin respectat la vida, perquè era un home hàbil i influent que tenia força enemics. El meu pare segur que també les hauria passat putes.