La senyoreta Vayreda posseeix una masia...


Obra:Escrits empordanesos (p. 472-473)
Municipi:Preses

testing image

La senyoreta Vayreda posseeix una masia una mica rònega voltada d'un paisatge prodigiós a la vall d'en Bas, amb la fageda d'En Jordà, mirant al nord a la dreta. Al meu modest entendre, la vall d'en Bas és la més bella de totes les que envolten la ciutat d'Olot. Quina meravella! I a més a més és una vall productiva: les userdes i els blats de moro d'aquest rodal, en el seu temps, són una satisfacció prodigiosa. En aquesta vall, que té les muntanyes de Collsacabra a ponent i les de la Baixa Garrotxa a llevant, amb el Fluvià, que va cap a Olot endormiscat, i el Brugent, que baixa cantant cap al Ter, hi ha la masia de l'Antiga del Corb, que és el nom de la que esmentàvem. Amb la companyia de les cariàtides, el poeta hi anà moltes vegades. Pel novembre del 66, n'escriví una reminiscència:

He creuat l'estricta cleda

del teu Paradís Trobat.

Passa un faig amb la casulla

i un om amb mitra d'abat.

¿Què en vols fer, de tanta seda,

què en vols fer, de tant de blat

de moresc i tanta fulla,

Montserrat?

A pleret per la vereda,

entremig de Tilde i Rat,

si plou Matilde m'abriga

amb un paraigua morat.

La mestressa de l'Antiga

ran de la font m'ha ofrenat

una almosta d'aigua freda,

Montserrat.

El clavell dins la galleda,

cresta de gall al terrat,

la dàlia estima una rosa,

el gos festeja amb el gat,

el faig amb l'heura es desposa.

Què en vols fer, de tanta seda?

El lligabosc que s'enreda

a l'avet. Per doble fita,

l'arracada d'una ermita.

De Maragall i Vayreda

els noms dringuen de costat.

El verdet decora el coure

i la fulla és d'un verd mat.

Al bell fons, l'ampla fageda

d'En Jordà perfila el prat.

Presseguer, pollanc i tuia.

Frisa un càntic d'al·leluia,

Maria Àngels ha arribat.