La guilla


Obra:Amb el sol a la mà (p. 29-30)
Municipi:Preses
Comarca:Garrotxa

testing image

La guilla

 

És del bosc, no de les jungles,

i valenta entre els valents;

els rocs li esmolen les ungles,

arrels i escorces, les dents.

 

Si per atzar s'insinua

la peça que bota al lluny,

se li cargola la cua

com la falç del mes de juny.

 

Cada nit va de cacera

fins a la porta d'un mas,

prou lladra el gos dintre l'era,

la guilla no li'n fa cas.

 

Va de dret a les vermelles

crestes del gall temptador?

Mou el morro i les orelles

ensumant qualque fortor?

 

Remunta d'un bot, amb traça,

el filat del galliner,

entra al clos i n'arrabassa

gallina o polla. És balder

 

que espeternegui la peça

o baladregi a desdir,

traspassa el filat de pressa.

Qui la podria seguir?

 

Les potes llisquen alades

sens trobar repòs ni punt,

socs i penyes i brancades

semblen dir-li: Amunt, amunt!

 

Quan és als cims, mentre l'astre

de la nit, cia el llagut,

s'entaula i no deixa rastre

de la presa que s'ha endut.

 

L'endemà tothom rondina.

Ha nevat sobre el quintar!

Neu de plomes de gallina

que amb el vent ha de volar.