Tàperes al Puig dels Molins


Municipi:Eivissa
Comarca:Eivissa

testing image

Tàperes al Puig dels Molins

 

Potser no era la primera vegada que feia aquell recorregut. En qualsevol cas, però, l'ubico en la meva memòria com el primer dia que vaig passar al puig dels Molins. Devora l'observatori astronòmic que hi ha al seu cim, en una casa de pagès, amb molí de còrpora revinguda, aturat en una hora incerta, habitaven uns parents nostres.

Era estiu. Seguint un antic costum, vaig acompanyar l'àvia a collir tàperes. No les coneixia d'abans, ni sabia llavors que, adobades primer amb aigua i sal i després amb vinagre, esdevenen un producte mengívol i refrescant. La taperera s'agrada de créixer a les penyes, als roquissars, a les murades... Passen l'hivern recargolades i nues. Però, en arribar la primavera, semblen ressuscitar d'una mort aparent. Reverdegen i els broten unes flors blanques que recorden, amb els seus estamps morats, els ulls exagerats de Betty Boop.

L'àvia, arrugada però esvelta com les oliveres que ombregen les tombes mil vegades profanades de la necròpolis púnica —per on jo corria aquell dia i correria altres dies, al marge de la història—, es movia, àgil i segura, per les roques i desnivells del puig, ajupint-se amb vivor per collir els verdosos capolls —les tàperes—, que jo desava dins d'una alfabieta, bo i observant aquelles mans nerviüdes, allargades, ossudes, blanques i fines, alhora endurides per les feines seculars i vinculades a la terra, avesades a la brega quotidiana, a l'adversitat potser. Però, tanmateix, sempre manyagues.

La vella figura de l'àvia vestida de negre lluïa sota aquell cel claríssim, sobre la mar encalmada i brillant, guarnida de gavines, contra les murades...