El regrés


Indret:Port Vell
Municipi:Eivissa
Comarca:Eivissa

testing image

El regrés

 

A la fi, acomplerts absurds tràmits imposats, un altre vaixell pintat de blanc i més petit, ens va transportar de Mallorca a Eivissa. Va ser a mitjan estiu quan arribàrem al passat des del futur. Malgrat l'època, familiars i tot de curiosos ens esperaven amb els braços oberts damunt del moll. Sempre és important el regrés de l'exili. Per a mi va ser una experiència inaugural. Des de la coberta de proa del vapor girant el Botafoc i embocant el port, obria els ulls com plats, contemplant consirós una ciutat que voldré fer la meva ciutat. Escodrinyava les seves murades, el Convent, la Catedral, el Castell... Intentava d'endevinar-li el fat que em reservava. Dalt Vila davant els ulls! És la imatge —més aviat dibuixada que no pas formulada en cap llengua—, que conservo d'aquell primer contacte amb la terra dels meus pares.

L'aigua del port era neta i el jovent hi nedava. Les xarxes dels pescadors s'assecaven esteses damunt les andanes, davant les cases de la Bomba i la Riba. Era un port a la mida d'una ciutat petita. Tot cabia en una sola llambregada. Enmig d'aquella calma aparent, havíem de ser una novetat. Semblàvem una família Trap en versió mediterrània, sense castell ni posició aristocràtica, però igualment empaitats contra les cordes de la histò­ria per avatars aliens a nosaltres. Ens haguérem de repartir. Uns germans anaren a viure a casa de l'avi, a la Penya; els altres, amb els meus pares, anàrem a casa de l'àvia, a la plaça de Vila. Encara que va ser una solució temporal, aquella circumstància va indicar-me que res tornaria a ser com abans. Ara m'adono, però, que la memòria moral és un triomf sobre els sediments amargs.