Nit



Masia situada a l'entrada del poble, a mà esquerra, avui a tocar de la nova línia fèrria del TGV. El nom li ve, tal i com documenta el mateix Soldevila, de ser propietat de l'antic sabonaire Lafont. Tant Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971), amb anotacions al seu dietari i alguns poemes com Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) amb un fragment de les seves memòries, van fixar les vivències que hi tingué de la infantesa fins a l'edat adulta en aquesta geografia aleshores molt rural, presidida per la mola del Montseny.

testing image

Nit

Dels camps s'eleven veus fines i estranyes;
vers la marina hi ha un repòs excels;
coronen la foscor de les muntanyes,
pàl·lids i tremolosos, els estels.

Jo só abocat a ma finestra. Enfora
la nit sa via avellutada fa.
Un rellotge ha sonat lentament l'hora:
la mitja nit acaba de passar.

Eixint de cambra on encar llum vigila,
una música antiga, gerda i bona,
llisca sobre el silenci de la vila,
i en la pau de la nit dolçament sona.

De sentir de bell nou la cançó amiga,
l'ànima a poc a poc s'amoroseix,
sembla envaïda de suau fatiga
i en enyorança fonda defalleix.

¿On és aquella gràcil estimada
que en l'hora matinal i beneïda
em féu gustar la vida desolada,
però també la joia de la vida?

Ja d'ella no sé res. Ja no sé on mira
l'esguard que amanyagava tot mon ésser,
ni quina terra petja, ni on sospira
la veu que en el record encara em bressa.

Mes, nit alta, quan tot és adormit,
que sols en vetlla les estrelles són,
sento difondre's dins mon esperit
com un esglai dolcíssim i profon:
que encara en el silenci d'alta nit
sento el seu pas suau damunt del món.