I mentre els capellans resaven...


Indret:Mirador
Comarca:Garrotxa

testing image

I mentre els capellans resaven, Os habent et non lagentur; oculos habent et non videbunt, etc., etc., ambdós baixàvem a la feixa enrotllada d'arbres fruiters, curada pels reverends amb singular predilecció, i després de passejar-nos, ensenyar-me el més notable i donar-me explicacions sobre les diverses fruites, ens assèiem a la paret de la vora del cingle, fonamentada sobre l'immens precipici basàltic, i des d'allí jo li ponderava la feréstega escabrositat d'aquell terreny, la fondària esgarrifosa d'aquell abisme, les runes d'un castell que s'afitava, com gegant amagat dins la boscúria, l'accidentació pintoresca del Turonell, que als nostres peus serpentejava, alegre i juganer, saltant marges, transformat en cascades, vorejant roques, deixant illots plens de sorra, fent tal fressa que, a voltes, transportada pel vent, molestava; a voltes pel vent contrari, s'allunyava en ondulacions graduals fins a perdre's, i freqüentment, per un canvi d'aire sobtat, feia la remor d'una ruixada travessant un camp de blat de moro.

Ella, sovint dreta, el davantal trossat, la falda plena de flors, sostenint-la amb una mà, l'altra estintolada a la cintura, el mocador del cap caigut enrere, ostentava una figura plena de gràcia, de sentiment i dolcesa, un cos tornejat, unes mans fines, blanques com la neu, una testa meravellosa, model d'una Verge de Murillo.