Teníem al mas una petita habitació...


Obra:Encara no sé com soc (p. 20)
Municipi:Beuda
Comarca:Garrotxa

testing image

Teníem al mas una petita habitació per a nosaltres, que era el nostre paradís. La seva única finestra donava al corriol per on passaven els nois dels masos de la rodalia quan anaven a estudi. No a l'estudi del poble, sinó a un que servia per a les criatures de tots aquells masos; nosaltres també hi anàvem durant les nostres estades a cals avis.

A l'estiu, fèiem la nostra "caseta" a fora, al parc, entre els boixos retallats. Allà dúiem a dormir les nostres nines. Entràvem de puntetes a la cuina per agafar d'amagat unes brases de caliu a la llar i fer sopa de debò. De la petita olla de terrissa eixia un aromàtic fumerol que feia les nostres delícies; saltàvem d'alegria en comprovar que aquella olor era la mateixa de les olles de la cuina dels grans, bona olor de sopa de pa i all.