Quan arriben a terra l'aurora hi riu:


Obra:Canigó (p. 294)
Municipi:Besalú

testing image

Quan arriben a terra     l'aurora hi riu:

a sa claror enrotllen     lo fort cabdill,

a qui la sang degota    de fil a fil.

Amb la sang, lo bon comte     perd lo delit,

mes no perd, no, el coratge     de paladí.

Un vell fallaire senya     son dors ferit;

per damunt la ferida     passa los dits,

cóm si tragués a fora   lo mal de dins,

i fent tres creus exclama:     —Tall fet, tall vist,

tan aviat guareix-te    com jo t'ho dic:

guareix-te en nom del Pare,     Fill i Esperit—

Mentre el pastor lo cura,      llança un sospir,

alçant a la muntanya     sos ulls humits:

—Bon comte —li demana—,    ¿vos faig patir?

—De nafres com aquestes,     pastor, me'n ric;

dinou mon cos ne duia    i ara en duc vint.

No és per mi si sospiro,     que és per Gentil,

quan penso, pobre pare!,     què fa el meu fill?