A part, però, de les peces concretes...


Obra:Viatge a la Catalunya vella (p. 299-300)
Municipi:Besalú

testing image

A part, però, de les peces concretes, el que hi ha a Besalú, en la totalitat de la població, és un esperit difús, l'esperit del romànic, en el sentit més general del mot. Besalú s'aprecia divagant pels carrers de la població, badant per la plaça Major, emporxada, amb un rejoc de formes vivíssim, passant pel carrer del Portalet, mirant les cases de pedra del carrer Major, acostant-se a l'hospital, al convent de monges, passant pels porxos del carrer de Tallaferro, donant una ullada al barri jueu, mirant passar l'aigua del riu des de l'ampit d'una paret... És el que flota sobre totes aquestes pedres, el que viu entre aquests topants, el que fa de Besalú una cosa única en el país. Tot hi és vell, arrelat, provat per un mil·lenni d'història i de vida. Jo m'hi he trobat en cap vespres d'hivern, plujosos i freds, i m'ha semblat viure immers en el silenci dels segles obscurs, despoblats i solitaris. No és pas el silenci dels pobles rurals, les nits de repòs d'aquests pobles després dels treballs del dia. Besalú no és pas un poble rural; és un poble històric, d'una historicitat continuada i precisa que encara avui, malgrat el pansiment de la fatiga, palpita. És un poble que porta la marca de la història a les pedres — unes pedres que, encara que els homes no vulguin, irradien un esperit. Besalú és un factor important de la suma del país.