Un dia, amb els més entremaliats dels meus amics...


Obra:Memòries (1876-1936) (p. 22-23)
Municipi:Besalú
Comarca:Garrotxa

testing image

Un dia, amb els més entremaliats dels meus amics, tinguérem la idea d'anar a l'església parroquial en fer-se fosc per tocar a sometent i alarmar la població. Les cordes de les campanes venien al costat de la pila baptismal, que, com de costum, tenia una tapa de fusta coberta de gran nombre de grossos claus punta enlaire per tal d'evitar la irreverència que algú hi prengués seient. Jo no en vaig tenir prou amb tocar la campana, sinó que vaig enfilar-me corda amunt: vaig relliscar i un dels claus de la pila baptismal se'm clavà al clatell, a un mil·límetre de l'occípit. És una de les vegades que he estat més prop de la mort: els metges que m'han vist després m'han dit tots que, de mil vegades, nou-centes noranta-nou fóra la mort instantània.

El meu coratge, la meva audàcia i els saqueigs que jo podia oferir als fruiterars de l'horta i als armaris de la meva àvia, plens de xocolata, melindros, secalls i confitures, em donaven un gran prestigi entre els companys d'estudi, que tots acceptaven el meu comandament.