Abans d'arribar a Besalú la vall s'eixampla...


Obra:Viatge a la Catalunya vella (p. 296-297)
Municipi:Besalú

testing image

Abans d'arribar a Besalú la vall s'eixampla i apareix un paisatge — ara, a la primavera — d'un candor verd i rosat, d'una ingenuïtat colltorçada i vagament trista. És un paisatge pueril, deliciós, però indiferent, que sembla adormit entre l'aigua mansa del riu i l'ombra dels núvols que passen lentament. A les hores del sol els rosats són de galta, i a la tarda els daurats són de trena; cap al tard, la vaguetat torna la terra d'una porositat dolcíssima. A mi em sembla que aquest és el paisatge del romànic. Vull dir que sovint el romànic ve anunciat per un paisatge idíl·lic. En el cas de Besalú, aquesta observació es compleix. El feudalisme, sense una alimentació de fàcil abast, seria incomprensible. El feudalisme de Besalú és construït davant d'un paisatge productiu; tot s'explica.

Així, apareix el pont — un pont molt camallarg —antiquíssim, del XII, que fa un gran efecte. Damunt del pont apareix el poble, posat damunt d'un pujol, entre el Fluvià d'un cantó i un seu afluent—el Capellades — que fa l'esvoranc a llevant i converteix el pujol en un lloc que degué ésser estratègic. El Besalú antic, comtal, està basat en l'elevada llenca de terra que assenyalen aquests dos rius, pujol que venint del sud, de país de moros, degué ésser defensable. Deia fa un moment que el torrent a llevant es diu el Capellades. El Capellades! Quants capellans, Déu meu! Tot en el país és capellanesc. La religió entera és clericalisme. No hi ha cap religió, no hi ha cap moral; només hi ha capellans... i frares.