L'astre d'or s'enfonsa darrera les muntanyes...


Obra:Prosa (p. 128)
Municipi:Albanyà
Comarca:Alt Empordà

testing image

L'astre d'or s'enfonsa darrera les muntanyes al temps en què l'astre de plata llambrega sortint de les onades a l'altra banda de l'horitzó; avui fa el ple, i no cal dir que, usant lo llenguatge de les endevinalles, és «rodó com una poma, i no cap en tot Barcelona». Rodona com una poma, o com un sedàs tot nou, comparació que em semblava millor quan era petit, la lluna s'aixeca volta del cel amunt, des del mig del golf, justament entre Empúries i l'antigua Rodes, com una llàntia que s'eleva en un gran temple per i il·luminar dos cadavres. Lo far de Palafrugell [el de Sant Sebastiá], com una estrella de llum vermellosa que va a pondre's, llança de tant en tant una encesa llambregada. A la mateixa banda de Girona, un xic mes ençà, blanqueja l'estany de Banyoles com un llarg i mal arrodonit escut d'argent que aqueixos colossos ajaçats, Rocacorba i coll de Finestres, haguessen deixat a terra, a entrada de fosc, per dormir una estona. Les aigües estancades de la font intermitent d'Esponellà semblen des d'ací la fulla d'una espasa que rellueix a la claror de la lluna entre l'estany de Banyoles i el Fluvià, que es veu anguilejar i blanquejar, en la foscor des de Castellfollit a Espinadesa [Espinavessa] com una ratlla blanca feta per un infant a través d'una negra pissarra.