7 gener [1920]. Sóc a Olot.


Obra:A flor d'oblit (p. 34)
Municipi:Olot

testing image

7 gener [1920]. Sóc a Olot. Al matí he passejat llargament en la neu. He pres el camí de Sant Francesc, muntanyola que fou un volcà: al cim, vora el cràter, hi ha una ermita. He passat davant del cementiri i he mirat pel finestronet de la porta. L'avinguda central és cenyida d'arbustos ben retallats, d'una verdor fosca: a la part alta blanqueja la neu. Els xiprers duien enflocaments generosos. Els desmais inclinaven una blancor trencadissa.

Ara sí que la ciutat sembla nòrdica. No hi ha gaire gruix de neu, i són bells els dibuixos de les teulades. Al fons les muntanyes, alguna amb múltiples feixes, que subratlla la neu. He vist un paller darrera una masia, tot florit de blancor, com amb flors arraïmades. Entre la neu, la palla era ben be d'or, i semblava tèbia: mai com avui la palla m'havia semblat un or indubi­table. He arribat al cim, trepitjant la flonjor freda. Damunt Olot flota una boira lletosa i les valls de l'altre vessant són magnifiques. A mig aire de les muntanyes, esfumant els nòrdics agrupaments de faigs, flota també una llenca de boira, però més tènue i blava. S'ha asserenat. A primera hora de la tarda he passejat i m'he assegut vora el riu, en el sol tebi. La neu es fon i sembla més pura. Les soques dels plàtans tenen franges mullades, d'un verd lluent d'aquarel·la. Passen pel pont carretes amb llenya, tirades per bous amb ritme arcaic, majestuós.